A l'octubre del 2005, els dies 28 i 29, es van fer les segones jornades sobre vies verdes a Cerdanyola del Vallès.
Una de les coses més importants de les que es va parlar, va ser de la "propietat del territori". Un eixemple modèlic, va ser Vitoria que amb el seu "anillo verde" va demostrar que les coses es poden fer, quan les "terres són de tots". La major part del territori de Vitoria, pertany a la Comunitat Autònoma (administració), a la Diputació i a l'Ajuntament. És per això que alhora de "gestionar el territori" no s'han trobat amb cap problema.
Catalunya és molt diferent. Tant sols un 10% dels boscos, pertanyen a Catalana Forestal, empresa pública del Departament de Mediambient, la resta és propietat privada. A Catalunya, cada PAM de TERRA és d'algú, que no és ni la Generalitat, ni les Diputacions ni els ajuntaments. Per protegir els nostres espais naturals, ens hem inventat el PEIN (Pla espais interés natural) que intenta això alliberar aquest espais de la urbanització a dojo que s'esta fent del territori català.
Les vies verdes, el PEIN, els parcs agrícoles, els bancs de terres, etc.. volen precisament conservar el territori, però hi ha col.lectius en contra d'aquestes iniciatives, perquè limiten els interessos individuals.
La xarxa de custòdia del territori, és una iniciativa que cerca fòrmules d'entendre's entre els propietaris privats, i el gran patrimoni que tenim a Catalunya, el nostre entorn natural.
Etiquetes de comentaris: Nova cultura territori
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home